dimecres, 19 de juny de 2013

Dulce mami.

(Llámame todos los días. Aunque produzcas pubertad y engordes. Porque eres cómo el chocolate. Tan sabroso azúcar...)
Ets tan insignificant, tan poca cosa. Tan dura quan estàs freda. Tan complicada de desfer. I no sé perquè però em transmets bon rollo, em fas sentir bé. Em vas raptar amb aquests ulls clars que encadiren. Ets dolça per dins i fora. Per la dreta i l’esquerra, per davant i darrere. Meravella princesa, meravella. Sabies que les persones savies són les que menys saben que ho són? Doncs tu ets una d’elles i tens una capacitat de oblidar i guardar que ningú fins ara ho havia fet. T’aconsello que et desfoguis, que et deixis anar per les situacions. Que marxis d’aquesta vida de al millor manera que sàpigues i que estimis els errors que has comès. Estic barrejant conceptes perquè alhora de captar les idees que t’estic comentant et sigui molt més constructiu. Entén que amb aquesta super dedicació que t’estic fent et algú per mi, i sí, em costa reconèixer que m’importen moltes persones i suposo que serà per això que no ho deixo anar sota la llum. Recorda que crec que es el motiu pel qual moltes persones segueixen aquí.





dijous, 13 de juny de 2013

Si estimes el que tens, tens tot el que vols.

Espero que em recordis sempre, que encara que marxi molt lluny em tinguis en la part més maca de tú. La teva companyia és de lo més agradable. La teva cara obté una gran sensibilitat junt amb la petita porció amb la que podríem extreure tants riures compartits. Sempre estiguis amb mi. A tu si que et necessito constantment, i tots els dies. A tu si que et portaria de la mà on totes dues volguéssim. Ets essencial, no el següent. Gràcies Alba, gràcies.
T'estimo molt princesa, amb afecte.
Íngrid

Afirmativas

Hace mucho tiempo que no siento amor. Muchas noches siento que lo necesito. No, no me he parado pensar como conseguirte, eres muy difícil. No he tachado nunca, ni cuando he estado enfadada, tu presencia. Te pienso. Te sigo recordando. Sí, lo pensé aunque despues me diera cuenta de que fue la peor decisión. Quise amarte más tiempo. Si, pero no he querido nunca anticiparme. Claro, si todo hubiera ocurrido de otra manera. Constantemente. Decirte que no lo sé, no arreglaria las cosas...

dilluns, 10 de juny de 2013

Interrogativas

¿Cuanto tiempo hace que no sientes amor? ¿Cuantas veces sientes que lo necesitas? ¿Te has parado a pensar cuál es la única manera de conseguirme? ¿Has tachado en tus espectativas mi presencia? ¿Piensas en mi? ¿Te has olvidado de mi? ¿Pensaste que lo mejor que podrías hacer era huir? ¿Quisiste quererme más tiempo? ¿Deseaste morir junto a mi? ¿Volverias a pasar conmigo algun rato? ¿Querias vivirme? ¿Que es lo que te ha pasado?

Pero si tú lo quieres puedo hacer tal como tú y fingir que nunca nos hemos acariciado.

Cridaria que ja no ets essencial per mi, que mai he tingut tendència a tu. Però mentiria, m'equivocaria enumerant els meus sentiment. Mancaria de les teves abraçades i de les teves paraules però encara les sento amb mi, en somnis o només quan tanco els ulls. I animaria a qui fos que t'ajudes a somriure i almenys ni recordessis les preocupacions. No voldria tirar endarrere, tan sols tornar gaudir de les teves mirades i les pessigolles dins del estomac que ens captivaven. Mirar endavant si fos amb tu. Dividir tot el que és negatiu. Jugar entre llençols altre cop. Ja està. Tornem a viure-ho, animat. Encara que no sigui amb mi vull que tornis a ser aquella primera persona del plural.