Pero si tú lo quieres puedo hacer tal como tú y fingir que nunca nos hemos acariciado.

Cridaria que ja no ets essencial per mi, que mai he tingut tendència a tu. Però mentiria, m'equivocaria enumerant els meus sentiment. Mancaria de les teves abraçades i de les teves paraules però encara les sento amb mi, en somnis o només quan tanco els ulls. I animaria a qui fos que t'ajudes a somriure i almenys ni recordessis les preocupacions. No voldria tirar endarrere, tan sols tornar gaudir de les teves mirades i les pessigolles dins del estomac que ens captivaven. Mirar endavant si fos amb tu. Dividir tot el que és negatiu. Jugar entre llençols altre cop. Ja està. Tornem a viure-ho, animat. Encara que no sigui amb mi vull que tornis a ser aquella primera persona del plural.