Espero que em recordis sempre, que encara que marxi molt lluny em tinguis en la part més maca de tú. La teva companyia és de lo més agradable. La teva cara obté una gran sensibilitat junt amb la petita porció amb la que podríem extreure tants riures compartits. Sempre estiguis amb mi. A tu si que et necessito constantment, i tots els dies. A tu si que et portaria de la mà on totes dues volguéssim. Ets essencial, no el següent. Gràcies Alba, gràcies.
T'estimo molt princesa, amb afecte.
Íngrid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada