(Llámame todos los días. Aunque produzcas pubertad y engordes. Porque eres cómo el chocolate. Tan sabroso azúcar...)
Ets tan insignificant, tan
poca cosa. Tan dura quan estàs freda. Tan complicada de desfer. I no sé perquè
però em transmets bon rollo, em fas sentir bé. Em vas raptar amb aquests ulls
clars que encadiren. Ets dolça per dins i fora. Per la dreta i l’esquerra, per
davant i darrere. Meravella princesa, meravella. Sabies que les persones savies
són les que menys saben que ho són? Doncs tu ets una d’elles i tens una
capacitat de oblidar i guardar que ningú fins ara ho havia fet. T’aconsello que
et desfoguis, que et deixis anar per les situacions. Que marxis d’aquesta vida
de al millor manera que sàpigues i que estimis els errors que has comès. Estic
barrejant conceptes perquè alhora de captar les idees que t’estic comentant et
sigui molt més constructiu. Entén que amb aquesta super dedicació que t’estic
fent et algú per mi, i sí, em costa reconèixer que m’importen moltes persones i
suposo que serà per això que no ho deixo anar sota la llum. Recorda que crec
que es el motiu pel qual moltes persones segueixen aquí.
1 comentari:
hermosas y divertidas fotos!
besos desde argentina
Publica un comentari a l'entrada