dimecres, 19 de juny del 2013

Dulce mami.

(Llámame todos los días. Aunque produzcas pubertad y engordes. Porque eres cómo el chocolate. Tan sabroso azúcar...)
Ets tan insignificant, tan poca cosa. Tan dura quan estàs freda. Tan complicada de desfer. I no sé perquè però em transmets bon rollo, em fas sentir bé. Em vas raptar amb aquests ulls clars que encadiren. Ets dolça per dins i fora. Per la dreta i l’esquerra, per davant i darrere. Meravella princesa, meravella. Sabies que les persones savies són les que menys saben que ho són? Doncs tu ets una d’elles i tens una capacitat de oblidar i guardar que ningú fins ara ho havia fet. T’aconsello que et desfoguis, que et deixis anar per les situacions. Que marxis d’aquesta vida de al millor manera que sàpigues i que estimis els errors que has comès. Estic barrejant conceptes perquè alhora de captar les idees que t’estic comentant et sigui molt més constructiu. Entén que amb aquesta super dedicació que t’estic fent et algú per mi, i sí, em costa reconèixer que m’importen moltes persones i suposo que serà per això que no ho deixo anar sota la llum. Recorda que crec que es el motiu pel qual moltes persones segueixen aquí.





1 comentari:

Karu ha dit...

hermosas y divertidas fotos!
besos desde argentina