Estic molt ilusionada, i crec que és maco o, almenys oportú, que t'ho expliqui. Ara que penso ja he començat força malament, t'he citat el meu nom i, per coses que sabem tots dos, ja t'el saps. Estic nerviosa. Estic, potser, avançan aconteciments però haig de dessafogar-me. M'agrades molt. Explican-me millor, m'agrades com un got d'aigua a una nit d'estiu calurosa. Em produeixes estabilitat màxima. Em transmets un estat al meu interior inexplicable. És confús que en poc temps arribi a apreciar la teva companyia a tal punt, encara i així m'apasiona es queda petit. És important que això sigui gran. Enorme. Pels dos, per poder gaudir-ne de la millor manera possible de tots dos. Conèixer a gent com tu és l'esencia que jo em pensava que no existia. Com un conte sense res de fantasía. Una fàbula sense animals que parlin. I millor deixo les comparacions, no arribaran ajudar-me el suficient. No arribaré a fer-te entendre que ets molt gran en mi. Perquè no es per mi, sino en mi. Ets tu, alguna persona de la que moltes manquen la teva manera de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada