divendres, 19 d’agost del 2011

Fins i tot, lluny...

Estic nerviosa, fins i tot amb impotència. Necessito saber de tu cada dia. Ara marxo. Demà agafo un vol. Demà m'en vaig i no sabré que fas. Poter desideixes oblidar-me i acabes lian-te amb una altra. Jo nomès sé una cosa, que mai es massa tard per tornar a començar. Jo també sé que et seguiré estiman estigui on estigui, aquí a l'escritòri de casa o de viatge. Jo seguiré pensant en tu. Jo seguiré estan amb tu.