Petita, sóc petita.

Ignorant, tossuda i amb poca edat. Així sóc, una nena, encara que no ho vulgui veure d'aquesta manera. Poc a poc em vaig fent gran, però encara sóc de les mes petites adolescents, de les que encara els hi hauria d'agradar jugar amb nines. No. No jugo amb nines. Però no penso per la meva edat, penso per més edat. No se perquè i sincerament tampoc vull saber-ho però fer-se gran tampoc es una cosa gaire fàcil. No és nomès crèixer, treballar, canviar... no! M'estic adonant de que fer-se gran comporta moltíssimes coses. Encara que sóc petita, si ho sóc, al cap i a la fi només són 13 anys insignificants.