JUNTS.

Quan m'agafes de la mà, i em dius lenament a l'orella que m'estimes, si es aquí quan els cincs sentits s'activen. Quan tu em fas sentir per sobre dels núvols, quan m'en vaig d'aquest terrible món. Ara si, ara podem dir que ens estimem, sense cap dubte, sense cap obstàcle, sense ningú, només nosaltres. Qui diria que tu m'agafesis la mà i m'he la apretesis i em diguessis que no vols que marxi mai del teu costat, qui ho diria? Qui s'ho pensaria? Ningú, ni tan sols un de nosaltres dos però ja ha pasat i estem encantats. Estem junts i ens agrada estar junts.